Batiste Ceba

Encara no ha eixit el sol i allà va Batiste Ceba;
Dos cassalles dins del cos l’aixada al coll camí de l’horta,
Avui tot es diferent se n´adonat Batiste Ceba,
Excavadores i ciment li estan destrossant la terra.

Recorda el tio Batiste de quant era xicotet
Que son pare li ensenyava a llaurar bé
De cada dia d’estiu cremant-li el Sol al llom
De com l´han fet patir sempre eixos cabrons.

Volen fer una carretera i li tombaran sa casa,
L’alqueria més bonica de tota la comarca,
Ja no beurà aigua del pou ni podrà collir tomaques,
Li estan furtant la vida els fills dels camises blaves.

Recorda el tio Batiste de quant era xicotet
Que son pare li ensenyava a llaurar bé
De cada dia d’estiu cremant-li el sol al llom
De com l´han fet patir sempre eixos cabrons.

Encara no són deu, i el Sol ja crema
El Sol ja crema, encara no són deu
i el Sol ja crema i encara no són deu
i el Sol ja crema, crema.

El meu xiquet es l’amo
Del corral i del carrer
De la figuera i la parra
De la flor del taronger.

Senyor pirotècnic

Senyor pirotècnic, pot vosté pegar-li foc a la mascletà.
I què vos passa?
Què vos passa valencians?
Paella amb ceba, moros i cristians.
I què vos passa valencianes?
Femelles falleres parlant castellà.
La llengua, xafada, arrasada, venuda
Paraula a paraula amagada
Sospir a sospir defensada com si fóra un tros
De la nostra vida, sentida
Com si fóra un tros de la nostra vida.
València, batalla que es viu dia a dia
PSOE sense PV, policia, burgesia
Partit Popular i tercera via
Combaten units contra l’esperança
Combaten units contra l’alegria
Combaten units contra l’esperança
Valencians de postal, dominant la partida.

Senyor pirotècnic
Pot començar la mascletà
València aborigen
En lluita contra l’ocupant

(Quita Rita, quita Rita)

Qui t’ha parit que t’antenga
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Països Catalans problema
Per als estómacs agraïts del sistema.
Polítics, amb escorta
Amb els nassos plens de farlopa
Molta corbata i molt poca vergonya i molta corbata
(I molt poca vergonya)

La Geperudeta, bonica xiqueta
Pel mig de la plaça vestida de blau
Darrere la fusta, la beata i la puta
El centre i la dreta que es volen salvar.
València bilingüe, orxata i fartons
De Vilallarga, tocant els collons.
València roja, fartons, orxata
I canya... cassalla contra Espanya

Senyor pirotècnic
Pot començar la mascletà
València aborigen
En lluita contra l’ocupant

Boig per tu

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Paraules d’amor

Ella em va estimar tant…
Jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàven
només paraules d’amor…

Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprende’n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’histories d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys…

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…

Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprende’n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’histories d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys…

Papa cuéntame otra vez

Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.

Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.

Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.

Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.

Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.

Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.

Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.

Ojalá

Ojalá que las hojas no te toquen el cuerpo cuando caigan,
para que no las puedas convertir en cristal.

Ojalá que la lluvia
deje de ser el milagro
que baja por tu cuerpo.

Ojalá que el deseo se vaya tras de ti.

Ojalá que la tierra no te bese los pasos.

Ojalá se te acabe la mirada constante,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.

Ojalá pase algo que te borre de pronto,
una luz cegadora, un disparo de nieve.

Ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
para no verte tanto, para no verte siempre,
en todos los segundos, en todas las visiones.

Ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.

Ojalá que la aurora, no de gritos que caigan en mi espalda.

Ojalá que tu nombre, se le olvide a esta voz.

Ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado.

Ojalá que la luna pueda salir sin ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.

Ojalá se te acabe la mirada constante,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.

Ojalá pase algo que te borre de pronto una
luz cegadora, un disparo de nieve.

Ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
para no verte tanto, para no verte siempre,
en todos los segundos, en todas las visiones.

Y ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.