Romaç de cec

Va ser a la tardor
de 1705
que a Altea desembarca
Baptista Basset
com a general
de l'exèrcit de Carles el d'Àustria.
Entra en la Marina
i passeja per pobles i viles
i en moltes comarques
als maulets va distribuint armes
i donant raons,
convencent a tots els llauradors
que l'Arxiduc Carles
ha promés suspendre tributs i gravàmens
i tot el país
li va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governants
de tota Europa
es posen a l'aguait
i al plet s'aboquen,
que està en discussió
la corona dels regnes d'Espanya
i els dos aspirants
una guerra van a provocar,
buscant aliances
amb altres estats dos exèrcits preparen,
Felip de Borbó i
Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer
les esperances
d'arrancar el poder
als nobles senyors
i en poques setmanes
el camí de València aplanaren;
maulets i aliats
dominaren pobles i ciutats;
d'una punta a l'altra
el país va tornar a obrir les arques
per traure al carrer
les senyeres contra el botifler
i l'Arxiduc Carles
a la porta de Quart aclamaren
i ell feu jurament
d'obedir i defendre les lleis.

Del dia que ara esmente
guardeu memòria:
el 25 d'abril
de1707
que trista batalla
va somoure la terra d'Almansa;
l'exèrcit borbó
al de l'Àustria va véncer d'un colp
i sense defenses
ocuparen comarques senceres.
Mal dia va nàixer
qui ordenà destruccions i matances.
Si el mal ve d'Almansa
amb raó diuen que a tots alcança:
no es pot oblidar
que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre
tot el país
i va tractar els hòmens
amb gran crueltat,
pensà que era l'hora
d'augmentar el poder de la seua corona
i sense tardança
promulgà el Decret de Nova Planta,
pel qual suprimia
les lleis i costums de la pràctica antiga
i ens va prohibir
que parlàrem la llengua d'ací.
Senyors i senyores,
de la història us hem fet el reconte;
si voleu seguir,
en els llibres está tot escrit.

Lladres

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
cóm van esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Albaes

Una mà molt generosa
deixà lliure el rossinyol:
llevà la porta a la gàbia
i lligà el pardal del coll.

Quan el foc refresque l'aigua
i el gel la faça bollir
per curar el mal d'Almansa
ens vindrà res de Madrid.

Dansà

La història ja està passada,
pols i terra la taparen,
però el mal que vingué d'ella
mal d'Almansa,
rossega encara i alcança
tot el poble.

Invocarem alquimistes,
bruixes, fades i ocultistes
que dissipen la foscor,
per què conjuren el temps
que tot tracta d'amagar-ho.

Que torne a la llum del dia
en un primer cadafal
tot el poble que va viure
abans del fracàs d'Almansa;
prenguen lloc en igualtat
Jaume I i Ausiàs March
amb els gremis i els oficis,
llauradors i gent de mar.

Que siguen també testics
en un segon cadafal
els hereus de la derrota,
valencians de Nova Planta;
prenguen lloc en igualtat
Maians, Romeu i Sorolla
amb els obrers de la seda
i els plantadors de taronja.

Feu més fort el sortilegi
amb tots els vostres poders
i acudeixquen a la festa
en un tercer cadafal
aquells que encara han de nàixer,
gent desperta i sobirana
senyors del seu propi viure
prenguen lloc en igualtat.

I vosaltres que sentiu
les músiques i els romanços
obriu els ulls i voreu
des del vostre cadafal
l'ample caminal que s'obre
entre tots els concurrents.

Cant de maulets

Eixiu tots de casa
que la festa bull
feu dolços de nata
i coques de brull,
polimenteu fustes
i emblanquineu murs
perquè Carles d'Àustria
ha jurat els Furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets,
aclariu la gola amb
vi de moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó
els peixos en l'aigua
i els amos al clot,
i si no l'empara
el Nostre Senyor
tallarem la cua a
Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira
en mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen,
més perill tindran.
Passeu-me la bota
i seguiu tocant.

300 anys de la derrota d’Almansa


El 25 d’abril representa el record d’un moment de derrota per al País Valencia, quan, amb la batalla d’Almansa, en 1707, s’obrí el pas a la pèrdua de la nostra autonomia política, per la força de les armes borbòniques.

La conseqüència immediata de la derrota a Almansa fou l’abolició, per Felip V, el 29 de juny, de les institucions politiques i de la legislació pròpia dels valencians: ”Por el justo derecho de conquista que de ellos han hecho últimamente mis armas”.

Gran nombre de valencians partidaris de l’Arxiduc (dits maulets, en oposició als botiflers, partidaris del Borbó) havien de fugir de la repressió amb l’exili.

En definitiva, el País Valencia fou tractat amb una brutal duresa, com a terra conquistada. Xàtiva fou incendiada, humiliada i represaliada, una devastació que es va estendre a moltes altres ciutats i viles. Haurem d’endinsar-nos en el segle XX per a trobar brutalitats similars en el transcurs d’un conflicte bèl·lic. “No hay árboles suficientes en todo el Reyno para colgar a todos los traidores”. Les propietats, fins les eclesiàstiques, foren botí de guerra i en part repartides entre els vencedors. La corona es dedicà a reprimir feroçment els vençuts i a aplicar majors contribucions al país que ara es veia, com diu el gran historiador britànic Henry Kamen: “ocupat per un exèrcit estranger, sotmés a lleis estrangeres, forçat a obeir funcionaris estrangers i a usar moneda estrangera”.

Per això els valencians recordem aquella acció bélica amb una dita ben coneguda:”Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”.

Al Tall